dilluns, 27 de desembre del 2010

Dolor efímer...



Tant de bo tot el dolor fos efimer; espero no sentir-me mai com la xica del video... imagineu en propia pell l'angoixa que el video provoca??

Per desgràcia, els dolors més xungos no són tan simples ni tan efímers!

4 comentaris:

  1. deu ni do quin monòleg,
    si que transmet angoixa,
    ai que dur!

    ResponElimina
  2. Uf! La historia és complexa. Al final Ella diu:
    - Sé que algún dia recordaré este dia.
    Depèn de com ho recordi la paraula efímer haurà perdut el seu significat. Tú ho dius molt bé en el teu comentari.
    Una vegada, en un instant irrepetible, vaig veure un insecte en una flor. Ara encara ho recordo. Per altra banda sé de llargues vides viscudes amb tanta buidor que en passat com un instant, efímer.
    Salut i Bon Any!

    ResponElimina
  3. ...l'eufòria d'un inici, l'alegria de l'amor, el desamor, la tristesa... hem de ser conscients de tot pq tot ens ensenya a viure.

    Tot això ens fa ballar, i és molt important saber ballar sol, solet... vine'm a viure i "mira'm"!

    Bon recull guapi!
    :-)

    ResponElimina
  4. És bo.
    És dur.

    Espero no sentir-me mai així.

    ResponElimina