Pensar en nosaltres mateixos i en el que volem, el que desitgem, el que ens agrada, el que ens emociona, el que ens distreu, el que ens fa riure, el que ens apassiona, el que ens altera, el que ens enamora, el que ens fa sentir bé, etc. és tan refotudament egoïsta que intentaré no deixar de fer-ho.
Per cert, recordeu l'escena inicial al bar en que tot començava demanant un cigarro?
Fa una mica de rabia pensar que això mai més serà possible dins un bar...
